PRÀCTICA 1. La introspecció.

INTRODUCCIÓ:

La ment és quelcom complex, i la introspecció és una bona tècnica que ens endinsa una mica més en el coneixement de la nostra ment.

La següent cita la podem lligar mitjançant cert paral·lelisme amb la idea de introspecció:

“El primer paso en la investigación de un hecho debe ser describir los elementos concretos... de los que consta”.

Wilhelm Wundt.

Wilhelm Wundt es considera el precursor de la psicologia tal i com la coneixem avui en dia ja que l’any 1879 va obrir el primer laboratori per a l’estudi de la conducta humana i va aconseguir l’objectiu de delimitar un nou àmbit científic: la psicologia.

La introspecció podríem definir-la com un procés mental amb el qual una persona realitza una autoobservació dels seus processos de consciència. L’individu ha de ser capaç d’observar els seus pensaments i analitzar les experiències pròpies.

Wilhelm Wundt donava suport a l’ús de la INTROSPECCIÓ seguint unes regles molt estrictes:

1.- Els observadors han de ser capaços de determinar quan s’ha d’iniciar el procès.

2.- S’han de trobar en un estat d’agudesa o atenció concentrada.

3.- Ha de ser possible repetir la observació varis cops

4.- Les condicions experimentals han de poder variar des del punt de vista de la manipulació controlada dels estímuls.

Els crítics de l’època temien que una autoobservació intensa fes embogir als estudiants.   

En les seves introspeccions Wundt i els seu grup d’estudiants, van aconseguir identificar dos elements bàsics de la vida mental: sensacions i sentiments.

PRÀCTICA:

El dia que es va fer la pràctica a classe, jo no hi vaig poder anar i per tant l'he dut a terme en un altre context.

El primer moment en el qual em vaig adonar que podia autoobservar-me, va ser durant un llarg trajecte en autobús. Jo estava asseguda al seient, sense gairebé ningú al voltant, i em vaig adonar que la meva ment s’havia endinsat en un pensament on es manifestava una conducta sexual. Automàticament, quan em vaig adonar de què passava per la meva ment, vaig passar de ser un simple espectador a controlar-ho tot.

El cas és, que per primer cop, vaig ser conscient de que la meva ment podia fluir sense que jo hi exercís cap tipus de control.

No volia, però com que ja havia controlat la ment, m’era impossible quedar-ne al marge, observar-la.

Al cap d’uns minuts sense quasi bé ni adonar-me’n, de cop, em va venir a la ment una melodía i la lletra que l’acompanya: “Ceeeeelebrate good times come ooooon!!!! Na naara naaa!!!”

 A l’instant vaig percebre un lleu somriure procedent dels meus llavis, acompanyat d’un sentiment de felicitat. Em va venir a la ment una imatge, el record d’una trobada entre amics.

I d’aquí, els meus pensaments van anar cap a un altre lloc, els mals moments, sobretot el record d’algú malalt. En aquest moment, no vaig poder continuar, vaig començar a controlar els meus pensaments. Ja portava una bona estona amb la pràctica, així que vaig donar-la per acabada.

REFLEXIÓ:

La veritat és que mai m'havia autoobservat conscientment però, si que ho havia fet sense adonarme'n. 

Molts cops em passa que quedo absorta en els meus pensaments. No me'n adono però els pensaments, els sentiments, i les emocions van d'un costat a l'altre sense que jo hi influeixi.

Cal dir que, en el meu cas, els pensaments els he "sentit" tant per via auditiva com a través d'imatges. 

Amb aquesta pràctica m'introdueixo al meu món psíquic mitjançant la introspecció. Això no és fàcil. 

Crec que amb la introspecció, i una bona anàlisi dels resultats obtinguts, tots podem conéixer una mica més el nostre pensament, potser sense saber que volen dir els resultats, i sense obtenir explicacions de per què pensem el que pensem, pero la ment, és quelcom tan complex que seria dificil d'entendre amb una simple autoobservació.

Per tant i com a conclusió crec que la introspecció és un bon mètode per arribar a conéixens una mica més a nosaltres mateixos. Per saber què és el que la nostra ment pensa, quan nosaltres no hi intervenim. 

Per a mi ha estat una experiència amb la qual serà difícil no pensar. 

Estic convençuda de que en el moment en què retrobi i intenti controlar els pensaments descontrolats, la meva ment pensarà... INTROSPECCIÓ.