INTRODUCCIÓ:Començem pel cognitivisme...
El cognitivisme va sorgir com a conseqüència del conductisme.
En realitat ja s'havien plantejat dubtes cognitivistes temps enrere però, com que no tenien els instruments necessaris per estudiar aquests temes, sels va deixar de banda fins cap als anys 50-60 quan es considera l'aparició del cognitivisme.
El conductisme seguia uns esquemes com:
-Estímul-Resposta
-Estímul-Resposta-Conseqüència.
Tots els autors fins aquell moment intentaven modificar la conducta.
El cognitivisme afegeix un punt a l'esquema:
-Estímul-Organisme-Resposta-Conseqüència.
Per tant, a partir d'aquest moment, es començen a tenir en compte, com captem la informació sensorial i la manipulem, emmagatzemant-la, sintetitzant-la....
Avui parlarem de les distorsions cognitives.
Una distorsió cognitiva és una forma d'error en el processament de la informació. I aquestes poden generar emocions dolores per al pacient, fòbies i altres transtorns.
Albert Ellis i més tard Aaron Temkin Beck, van desenvolupar 2 mètodes per tractar aquestes distorsions.
Ellis desenvolupà el TREC (Teràpia Racional Emotiva Conductual) i Beck la TC (Teràpia Cognitiva).
Aquests 2 mètodes serveixen per fer el que es coneix com a reestructuració cognitiva. I totes dues creuen que s'han de detectar aquests pensaments desajustats i canviar-los d'una manera que es trobin ajustats i que facin sentir millor a la persona.
Aquestes teràpies consisteixen en fer veure al pacient que la percepció que te en aquell moment el pacient és una entre moltíssimes i no pas la més positiva. A partir d'aquí la teràpia consisteix en ajudar-lo a buscar formes alternatives i pensaments alternatius alhora de plantejar-se el problema que el pertorba en la vida real.
Totes dues es basen en detectar aquests pensaments desajustats i canviar-los d'una manera que es trobin ajustats i que facin sentir millor a la persona.
Van classificar aquests pensaments (distorsions cognitives) en:
1.- Generalització excessiva: prendre casos aïllats i generalitzar la seva validesa a la resta.
2.- Abstracció selectiva: enfocar exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d'un esdeveniment o una persona, i excloure la resta de característiques
3.- Polarització o pensament tot o res: interpretar esdeveniments o persones en termes absoluts.
4.- Desqualificació d'allò positiu: desestimar experiències positives per raons arbitràries com la sort.
5.- Lectura del pensament: pressuposar les intencions dels altres.
6.- Endevinar el futur: predir o profetitzar el resultat d'esdeveniments abans que es donin.
7.- Magnificació o minimització: sobreestimar o subestimar esdeveniments o persones.
8.- Raonament emocional: Formular arguments basats en com em sento i no en elements racionals.
9.- Etiquetar erròniament: assignar un nom a alguna cosa enlloc de descriure una conducta de forma objectiva.
10.- Autoinculpació: fer-se responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ho.
11.- Personalització: assumir que un mateix o altres han causat coses directament.
12.- Imperatiu categòric: imposar-me a mi mateix que hauria d'haver fet quelcom o que no ho hauria d'haver fet.
PRÀCTICA:
1.-generalització excessiva:
-com que el meu marit m'enganya, tots els homes ho fan.
-les persones altes son més ràpides
2.-abstracció selectiva:
-has anat de viatje i no has pogut fer tot el que volies pel mal temps. Penses que el viatge no ha valgut la pena.
-has fet una festa i no tot ha sortit com volies tot i que ha anat tot molt bé. Dius que no ha sigut una merda.
3.-polarització o pensament tot o res:
-respons una pregunta a classe i t'equivoques. Penses que no tornaras a contestar perque sempre ho faras malament.
-he trucat per telefon i no me l'agafa, mai agafa el telefon.
4.-desqualificació d'allò positiu:
-treus la millor nota de la classe però perquè tothom ha tret notes altes penses que no t'he mèrit.
-has fet la millor marca en una cursa però penses que hauria de ser millor.
5.-lectura del pensament:
-he vist com em mirava i se que em vol picar.
-una dona li proposa al seu marit tenir fills i ell es mossega les ungles, ella creu que no vol tenir-los.
6.-endevinar el futur:
-se que per molt que estudii per l'examen suspendré, per tant no hi vaig.
-aquest nen menja molt, creixerà molt.
7.-magnificació o minimització:
-em fa mal el cap i tinc febre, ja penso que em passa algo molt greu.
-venen uns amics a casa i trenquen el gerro preferit de la mare, no pasa res.
8.-raonament emocional:
-com que estic enfadada, ho pago am tothom.
-avui m'he aixecat contenta i aniré a la perruqueria a posar-me guapa.
9-etiquetar erròniament:
-un home agafa fort pel braç a la seva dona, aquest home és un maltractador.
-aquella noia porta rastes, és una hippie.
10.-autoinculpació:
-si no li hagués dit res, hauria vingut a la festa.
-si li hagues dit alguna cosa, no hauria agafat el cotxe.
11.-personalització:
-ha aprovat perquè jo li he deixat els apunts.
-està sortint amb ell, perquè jo els vaig presentar.
12.-imperatiu categòric:
-no m'hauria d'haver comprat el gos, ara la meva mare no em parlara.
-li hauria d'haver comprat un ram de flors ara que esta a l'hospital.
REFLEXIÓ:
Aquestes distorcions que jo tinc i tothom les te, molts cops ens impedeixen pensar, sentir o actuar de la manera que voldriem realment.
Sembla que les distorsions cognitives ens fan veure el món o blanc o negre sense saber trobar un punt mig, i portant-nos a conclusions arbitràries, i sense un punt de vista crític objectiu i constructiu.
a una persona amb uns bons nivells d'autoestima, aquests pensaments poden ser passatgers en canvi en una persona que pateixi una depressió o que simplement tingui falta d'autoestima, tot això la pot fer sentir impotent impedint-li realitzar-se com a persona que forma part de la societat.
Amb aquesta pràctica he après a ser més flexible amb els meus pensaments i no deixar-los portar per distorsions cognitives.
D'acord, Marta!
ResponderEliminarEstà bé!